-----------------------------------------------
CUNTA SÙ
La carta
I foeuj de carta con l’utilizzazion de “ibre vegetali” l’è on’idea nassuda ai Cines in del 105 d.C. quand el Minister de l’Agricoltura CAI LUN l’aveva propòst de doprà, dòpo diversi lavorazion, i foeuj de “bambù” ò di moron.
Sta invenzion l’è poeu passada in Corea, Giappon, Africa del Nord, Spagna e domà in del XIII sec. l’è rivada in Europa.
In Italia la prima fabbrica de carta l’è nassuda in del 1276 a Fabriano.
L’invenzion de la stampa la gh’ha avuu on gran svilupp con la fabbricazion de la carta dòpo el 1796.
La prima stampa per l’Italia l’è stada el 1° de giugn del 1850 nel Lombardo - Veneto.
L’è important in de la nòstra vita l’utilizzazion de la carta anca se adess la se dopera de men, perché specialment i giovin usen i messagg inviaa cont i SMS, con l’email e tutti i alter diavoleri de noeuva invenzion.
Però se te devet mandà on document important gh’è ancamò bisògn de veghel scritt su la carta:
- El certiicaa de quand te see nassuu ò mòrt - El contratt de locazion
- On document del tribunal per “Atti giudiziari o sentenze” - La multa che te metten sul veder de l’otomòbil Per quattà i liber de scòla ò anca i alter in la libreria gh’era de mòda doprà la “carta marezzata”, che la pareva fada come i disegn del marmo.
La carta oleada ò cobbiada a on vel de “plastica” la ven doprada dai cervellee e dai becchee per fà sù el palpiroeu de mett in la gaitana.
Ona vòlta gh’era la carta morella che i droghee dopraven per fà sù i scartòss con denter el zuccher semolaa.
In di ofizi se doprava con la macchina de scriv la carta velina per fà tanti còpi de la stessa circolar ò lettera e intramezz se metteva la carta carbon che la se trava via in del cestin de la carta strascia quand l’era consumada e se leggeva pù i paròll scritt sul document.
Quand la corrispondenza ò i ricevud se scriveven a man er tegnin ona còpia se doprava la “carta copiativa” che a seguit de la pression del lapis la lassava giò el color negher o bloeu sul foeuj che se metteva sòtta.
Gh’è anca la “carta muta” quella che la gh’ha domà on’indicazion de riga, ma senza nissuna scrittura.
I navigant, i marinar ò i “skipper” di barch a vela consulten de spess la “carta nautica” per savè qual è la posizion de l’imbarcazion in mar.
I ferrovier, i cap treno, i dirigent di stazion guarden de spess la carta di strad ferrad per controllà i orari e la giusta direzion di treni in circolazion.
I cart topograich dann l’indicazion di particolar del terren d’ona region, ma quella che mi hoo consultaa per trovà on sentee ò ona stazion alpina l’è quella che se ciama “carta orograica” cont l’indicazion di nòmm di montagn, iumm e paesitt sperduu tra i nòster Alp e Prealp.
Quand ancamò se scriveven i letter a man, con la penna e el pennin pucciaa dent in del carimaa con l’inciòster, prima de piegala per mettela in la busta, se ciappava la carta sorbenta ò el tampon a mezzaluna, ciamaa anca la scòcca de la carta sorbenta, per sugà sù l’inciòster e minga sbordegà el foeuj.
In di studi di nodar ò avvocatt la segretaria la scriv su la carta a righ, già stampaa, ciamada carta protocòll ò carta bollada, perchè el Governo el fa pagà ona tassa per ògni foeuj doppi dopraa.
I iorista per confezionà on mazz de ior doperen la carta trasparenta e per fà minga sbrodolà foeura l’acqua dal mazz ghe metten on gir de carta “stagnola”, adess ciamada carta d’allumini.
Quand l’era la festa del paes ò de l’Oratori, i damm de San Vincenz, dopraven la carta crespada de diversi color per trà insema tanti anei che diventaven di collan de mett sui poggioeu, sui cancei di condomini, ciamaa sandalitt, che ornaven i strad quand passava la procession.
I tosann imparaven de la nònna a confezionà con la “carta velina” ò la carta crespada ior de carta per fà ghilrland e metti tra i cavei inveci del cappell per andà in gesa.
In sartoria per fà i modei se dopera la “carta velina”. I dònn che voeuren fass on vestii troven i modei de carta in di rivist de mòda con tanti righ che ripòrten diversi misur a seconda de la taja che se voeur doprà ò per mej dì i misur de la pròppia persòna.
Con la carta di caramei, trasparenta e ben ben piegada, la mia mamma la m’aveva insegnaa a preparà cintur ò fermai per tegnì franca la trezza di cavei.
La letterina de Natal di iolitt, che prometteven de vess pussee bravi e per cercà i bellee che ghe saria piasuu ricev dal Bambin, l’era scritta su carta colorada sberlusenta, perchè sparpajada da ona polverina d’argent ò dòra e traforada cont i angiolitt.
I moros quand se scambiaven messagg d’amor, scriveven a man paròll de foeugh su carta de lettera profumada.
Voeuri ricordà la “carta pergamena”, in milanes cartapegora doprada per Attestaa ò Diploma, ma specialment i fraa scriveven a man per tramandà i tradizion, i orazion ò i comandament de la Gesa, poeu ghe pitturaven sora ghirigòri, disegn dòr, che se ripeteven come ona ghirlanda intorna a quell che aveven scritt.
“Carta Gloria” l’è inscì ciamada la tabella che i cereghett preparen su l’altar prima che el pret el se metta a dì la S. Messa.
Per i liber al di d’incoeu ven usada “carta bianca” de diversi pes, color e dimension.
I danee stampaa su carta iligranada ò stampada con dent lamin d’argent ò dòr e inciòster special, la se ciama anca carta moneda, la comprend anca i valor bollaa, i bollit, i cedol di Titol bancari, el librett di assegn, i assegn circolar, ecc. tutti quei incartament che te lassa la Banca quand te feet on’ operazion per ciappà ò deposità i danee.
I giornai hinn faa de carta special in rotoloni che ona vòlta, quand gh’era el Navili, la rivava al stabiliment del Corriere della Sera in via San March sui barconi.
Dòpo avè leggiuu tutti i notizi sui giornai, in temp de guerra la carta de giornal la se metteva a moeui in del bagn de cà, poeu la se torceva e se faseven tanti ballett o ziffolòtt de carta sopressada. Quand eren secch, vegneven bon de mett in la stua e brusaven adasi adasi al pòst de la legna ò del carbon ch’el costava minga pòcch a comprall in del sciostree.
In cà di sciori se ciama ancamò incoeu el Tappezzee ch’el pòrta sòttsella di libroni con la “carta da parati” de incollà sui mur al pòst de la sbiancadura.
I giappones hann inventaa la carta de ris doprada per scriv messagg d’amor, poesii, scatolett, vestii, lamped, lampadari, ecc. ò con l’inseriment de foeuj e lavor de ior secch per bigliett de visita.
I foeuj d’ona carta particolar, pussee spessa, l’è usada per i paret divisòri di stanz di sò cà, quei che nun ciamom i mur de carta!
I mobiliee, prima de lustrà i mòbil, doperen la carta vedrada ò smeriljada per toeu via i imperfezion del legn in manera che ben levigaa pòden passagh la vernisetta che ie lustra.
Gh’è anca la carta millimetrada doprada dai disegnador e architett per i progett de cà, palazz, appartament, inscì fann pussee svelt a toeu i misur d’ona paret ò d’on monument.
La carta sensibil l’era quella che dopraven per stampà a scur i fòto, perchè l’era rivestida da ona sostanza che se alterava a la lus d’ona lampadina normal.
La “carta adesiva” l’è quella con la còlla che la se tacca dove la ven pressada, doprada per stampaa etichett di indirizz e bigliettin de pro-memoria.
La carta gommada la se troeuva in ròtol de tanti misur per sarà sù i pacchett ò i bust pussee voluminos.
Quand se ven foeura dal Planetari, capita che el relador el te slonga ona copia de la “carta celeste” per fatt minga desmentegà quell che t’hee vist e che lù el t’ha spiegaa quand el parlava de stell, de luna, de astri e de quell mond fantastich che gh’emm sora de num in ciel.
Chi se ricorda la brutta vision de la “carta moschicida”, missa sora al tavol de cusina, taccada al sofit ò al lampadari?
L’era ona longa lista de carta marron impiastrada de colla special con odor de marsc che tirava i mosch che lì restaven incollaa cont i sciampitt in a quand moriven senza pù podè volà via.
La “carta regalo” incoeu inscì ciamada, l’è utilizzada per confezionà i pacchett cont dent el regal de Natal, carta stampada con coeur, righ, ior, piant, scimbiòtt, pigòtt, ecc.
Per confezionà on scartòss ò on pacchett de gran dimension l’è necessari usà la carta de pacch, color marron che l’è robusta e la se strascia minga anca se i pacchett hinn sbattuu da ona part a l’altra dai postin.
La carta de musica l’è a foeuj ò quaderni già pront cont el “rigo musicale” prestampaa per student e per canta-autor ò i spartii di important composidor.
A scòla, dedree de la cattedra de la sciora maestra, gh’era ona granda “Carta geograica” dove eren indicaa a color i nazion pussee lontan con tanti circolitt per segnalà i città pussee important.
Quand on forestee ò on cittadin el gira per cercà la strada d’ona città, de spess el ten in man la carta de la città, ciamada anca “Piantina stradale” semper fada de carta e piegada per falla stà in saccòccia.
La maggior part de la gent incoeu la dopera i fazzolett de carta, la “carta igienica”, i rotol de carta per sugà sù ò nettà el pian de la cusina, la trà via i bigliett del tram, de la lotteria, el scontrin de la spesa fada al Super, la carta di caramei, i depliant de carta de la pubblicità, ecc. purtròpp minga semper in del cestin de la carta strascia!
I prestinee dann el pan inilaa dent in di sacchett de
- La carta I offelee fann sù el palpiroeu cont i bonbon, ò la tòrta de portà per el compleann de la zia, cont ona carta special che la mett in risalt el nòmm de la Pasticceria.
Quand se va in viagg in paes dove gh’è pòca pulizia, l’è important portass apress fodrett, lenzoeu, sugaman, mantin de carta.
A l’ospedal sui lettin di ambulatori ò al pront Soccors gh’è ona specie de lenzoeu de carta che l’infermera le strascia e le trà via dòpo che el “paziente” l’è staa visitaa dal dottor.
La “Carta di Varese” l’è usada per quattà i liber ò per rivestì i cassett di mòbil pussee antigh.
In di ristorant per savè cosa gh’è pront de bon de mangià ò de bev, se domanda al camerer la carta di pitanz, el menù ò la carta di vin sconduu in cantina.
La “Magna Charta” l’è quella dove gh’è scritt i regol de la Costituzion fondamental d’ona Nazion.
Quand se faseva el Presepi se andava a la Fera di “Oh bei, oh bei” per comprà i statuitt, la gròtta e i casett che eren tucc faa de “cartapesta”. Questa l’era ona pasta de carta on poo brodosa impastada con la còlla che stravaccada dent in certi stamp la ciappava la forma che se voreva ricavà. Dòpo se metteva tusscòss al sô a seccà, ona man de pittura e ecco che i statuitt di personagg, i angiolitt, i casett di pastor ò la Capanna del Bambin Gesù eren pront de mett in vendita in del cartolee ò su la Fera.
Adess se te voeuret avegh on document te reilen on tocchell de plastica, ma ancamò tanta gent la gh’ha in del quaja la “carta d’identità” che cont el passà di ann la se riscia on poo, la se strascia, ma semper la lassa leg el nòster nòmm e cognòmm, via, età,
ecc.
Alter cart coloraa se doperen per dimostrà la nòstra identità
- la carta ròsa te la dann prima de avegh la “patente” - la carta verda la serv per la circolazion in certi paes stranier
- la carta gialda l’era quella del stremizzi, perchè la portava el postin cont on telegramma minga semper con bon notizi.
La carta bloeu l’era quella che in temp de guerra se incollava sui veder di inester per minga fa iltrà la lus di abitazion de la città de Milan.
Anca la maggior part di taccoin mensil ò a fojett de streppà via ògni dì che passa, hinn faa de carta, i liber de scòla, i rivist, la carta de lettera, i register, i quaderni grand e piscinitt, i blòcch notes, i ricett del dottor, la lista de la spesa, i stell ilant, i coriandol, ecc.
La “carta bombagina”, l’è fada cont i il de bombas, el coton ricavaa di strasc mandaa a la fòla, cioè quei che cattava sù ona vòlta i strascee e ie portaven al “macero” L’era questa ona carta preziosa per liber antigh semper con la scrittura fada a man e con bella “calligraia”.
L’ultima carta che me ven in ment l’è la carta tornasole, usada in di laboratori per determinà certi condizion del nòster còrp con la variazion de color dal ross al celest e per alter proeuv pussee speciich.
Adess l’è de mòda la carta riciclada ò “ecologica” usada con l’utilizzazion de la “carta da macero” dòpo vess depurada.
Forsi ghe sarà alter qualità de carta, ma per adess inissi chì.
Jam Sansom in del sò liber “L’odore della carta” el dis:
- “La carta è il più importante tra i materiali creati dall’uomo, perché indispensabile per la realizzazione dei libri”.
GLOSSARIO
moron = gelso
becchee = macellaio
gaitana = borsa della spesa
sciostree = carbonaio
offelee = pasticcere
brodosa = liquida
quaja = portafoglio
mantin de carta = tovaglioli di carta
mandaa a la fòla = mandata al macero