Principessa del Borgh
di Ella Torretta
Principessa del Borgh inscì la ven nominada da Ales-
sandro Manzoni in del IX Capitol di “Promessi Spo-
si”, la Mònega de Monza.
Questa l’è la stòria de la soa vita tribulada .
Marianna de Leyva la nass a Milan in del 1575 da ona
famiglia de sciori che stava de cà a Palazz Marin.
La mamma l’è Dònna Virginia Marino, tosa di Tom-
maso Marino, padron del Palazz pussee ricch che
gh’era a Milan, el pader l’è Don Martino de Leyva,
Princip e gentilòmm milanes.
La tosetta la ven afidada a ona balia de nòmm Vit-
toria, perché la mamma Dònna Virginia la moeur in
ottober del 1576.
La cress senza l’affett d’ona famiglia e dòpo la balia,
la ven ciappada in afidament da la contessa Clara
Torniello, con l’assegnazion d’ona eventual dòtta de
7000 “ducati” per quand l’andarà sposa.
I primm bellee che la ricev Marianna hinn pigòtt ve-
stii de mònega e immaginett de sant.
A ses ann, semper tegnuda d’oeugg dal pader pòcch
tener con la soa ultima tosa, per dagh ona decisa istru-
zion religiosa, la ven missa in Convent. Da la Mader
Badessa e dai alter mònegh l’è ciamada “Signorina”
cont on trattament particolar: on lett in d’ona stan-
za tutta per lee e on pòst a tavola riservaa. Tutti la
tratten cont ona falsa famigliarità, cortesia e carezz
bosard e in considerazion del sò comportament de
sottomission la ven indicada come esempi de seguì.
Quand per on mes la torna in del palazz del pader, la
capiss la diversità tra la vita grisa in del Convent e
quella libera de la gent che viv in città e per lee questi
hinn sensazion de giòia profonda.
El pader però la ten in dispart senza mai falla parte-
cipà ai riunion, ai fest de famiglia e de soramaròss
controllada da ona severa camerera guardiana che la
ruspana sù.
Lee la sa pù còsa pensà de sta segregazion, in ‘a
quand la se decid a scriv al Princip ò per mej dì sò
pader, ona lettera dove la domanda perdon per el sò
scontros comportament e la esterna la soa decision.
El Princip la manda a ciamà e tra la meraviglia de
tutti, el comunica che la soa tosa, “pecora nera” de la
famiglia, “è risoluta a prendere il velo”.
Parent e amis ghe fann milla compliment e congratu-
lazion per la decision tanto attesa. Perina i servidor
che la guardaven de sbiess, adess la quatten de atten-
zion, ubidient a ògni sò desideri ò ordin.
I giovin mònegh vegneven ciama “sposine”. Parent
e amis vegnen invidaa a on banchett per congratu-
lass per la guarigion de la falsa malattia che la tegne-
va lontana da qualsiasi presenza ai fest de famiglia,
come eren staa informaa dal Pader Princip.
Dòpo tutt sto gibileri lee, pentida d’avè ciappaa sta de-
cision, la scriv ona lettera al Vicari di Mònegh per di-
chiarà la soa confusa vocazion, senza avegh rispòsta.
El 15 de marz del 1589, a tredes ann, a Marianna
de Leyva ghe metten sù el vestii de mònega come
prescritt da “norme canoniche” e come decis da sò
pader Don Martino de Leyva e la ven sarada dent in
del “Monastero di Santa Margherita a Monza”.
Con “rogito notarile” el pader el dev deposità la dòtta
spiritual calcolada in 6000 “libbre imperiali”.
La cerimònia per el versament de sta dòtta con “ro-
gito” del nodar Giovanni Battista Visconti, la ven ce-
lebrada in del parlatòri del Monaster a la presenza de
vint mònegh e alter important personagg come testi-
mòni, ma già dal 10 de settember del 1591 i mònegh
del Convent registren che Don Martino el domanda
ona dilazion per el versament de quell che gh’è staa
concordaa.
El 12 de settember del 1591, Marianna l’è costretta a
ciappà i vòti, senza avegh la vocazion religiosa cont
el nòmm de Suor Gertrude Virginia Maria, da tutti
mej conossuda come “la Monaca di Monza”.
L’ann 1597 el segna ona svòlta in la vita de Suor Vir-
ginia per la conoscenza del giovin Giovanni Paolo
Osio ch’el sta in d’ona cà de sciori e nobil cont on
giardin ch’el conina cont el mur del Monaster.
L’è on bell giovin ricch, senza art né part, ma el po’
vantass de frequentà amicizi important conossuu
anca da la mader Badessa del Monaster de Santa
Margherita.
Dòpo vari inconter, Suor Virginia la gh’ha ona re-
lazion amorosa con sto nobil Giovanni Paolo Osio
che la va innanz tanto temp anca se nissun dev vegnì
a conoscenza de sta situazion che la pòrta a partorì
in Convent on para de iolin, ona tosetta poeu tirada
granda in segret dal pader Giovanni Paolo Osio.
Se dis anca che chi tentava de divulgà sta relazion
scabrosa che se ripeteva in convent da diversi ann, el
vegneva faa foeura.
Defatt, l’unica mònega che voeur spiattellà tusscòss ai
superior, prima la ven segregada in d’ona cella malsa-
na poeu mazzada e portada de nascondon foeura del
Continua a pag. 26
Continua da pag.23 - Principessa del Borgh
convent mòrta, fada passà da on bus in del mur che
conina cont el giardin del l’Osio. Quand se ven a
scoprì la longa assenza de la mònega da tutti i fun-
zion del Convent, se dis che l’è scappada in Olanda.
On tal Giuseppe Molteno, agent di tass del De Leyva,
misteriosament anca lù el ven mazzaa; ven accusaa el
giovin Osio ch’el mena i tòll e el se slontana de Monza.
Dòpo on ann, el torna indree a Monza e el frequenta
ancamò el Convent grazie a la collaborazion de dò
mònegh Benedetta e Ottavia che sann, veden i movi-
ment innanz indree del dì e de nòtt, ma stann citto.
La relazion cont el Paolo Osio la va innanz semper
de nascondon come cunta sù anca Manzoni in del
romanz “I Promessi Sposi.” al capitol IX.
La Mònega de Monza la se comporta come ona Ba-
dessa, perché l’è libera de fà quell che la voeur, come
descritt in di Promessi Sposi, quand la ricev Agnese
e Lucia che presenten alla “Signora del Monastero”
ona lettera de raccomandazion de “Fra Cristoforo”
dove el domanda la soa intercession per accettà Lu-
cia in Convent e proteggela dai sgrini d’on minac-
cios Don Rodrigo.
El Manzon el fa notà che dai bend a piegh che in-
cornisen la soa faccia smòrta, se ved ona ciòcca de
cavei negher sbilzaa foeura da la scufia per ona di-
menticanza e ona ciara eversion a sottostà ai regol
del Convent che impòn a tutti i mònegh de tegnì i
cavei rasaa.
La soa vita l’è ancamò tempestada da alter situazion
de intrigh, cattiveri, maldicenz, denunc, process e
mazzament.
El Cardinal Federico Borromeo quand el ven a savè
che suor Gertrude l’è stada costretta a ciappà i vòti,
contra la soa volontà, el cerca de falla vegnì foeura
dal Convent, ma l’è ancamò pesg, perché la ven pro-
cessada in del 1608, condannada e trasferida in de
la “Casa delle Convertite di Santa Valeria” a Milan,
insema a 122 baltrescan in d’ona cella de gran peni-
tenza, come murada viva da dove la tenta de scappà
e inanca de massass.
La resta lì in‘a la in di sò dì, el 7 de gennar del 1650,
quand la mòrt la libera da l’avversion a ona vita de
patiment, pentiment, peccaa, mancanza de vocazion,
ma cont el desideri de vess perdonada e desmentegà
tucc quei che gh’hann mai dimostraa comprension e
amor sincer.
Dedree d’ona cancellada de quell che gh’è restaa del
Convent de Santa Margherita a Monza in via Marsa-
la, gh’è on affresch ch’el rappresenta la Madònna
Addolorada e se dis che el pittor l’abbia ritratt el nò-
bil faccin de la Monega de Monza.
GLOSSARIO
Bellee = giocattoli
Soramaròss = soprattutto
Ruspana sù = strapazza con sgarbo
Gibileri = clamore
Tirada granda = allevata
Menà i tòll = scappare, svignarsela
Stann citto = non parlano
Sgrini = artigli
Baltrescan = prostitute